Com tenir cura dels vostres peus si sou una persona amb diabetis
La diabetis pot provocar que arribi menys flux sanguini als peus i, a més a més, disminuir la vostra sensibilitat en aquesta mateixa zona. Així, una persona diabètica es pot fer un tall a la planta del peu i no tenir-ne consciència perquè no ho percep. Aquesta manca de flux sanguini, que hem mencionat anteriorment, podria provocar un retard en la curació de la ferida i, en cas que s’infectés, seria més difícil combatre aquesta infecció.
En la persona amb diabetis ens podem trobar amb diferents circumstàncies que actuen afavorint l’aparició de lesions als peus com pot ser: la pèrdua de sensibilitat, la menor resposta immunològica, la cicatrització pobra, la mala circulació a les cames.
Especialment si sou una persona diabètica com a norma, cada dia heu d’observar minuciosament els vostres peus. Si teniu dificultats de moviments perquè sou grans, us recomanem que feu servir un mirall per observar la planta dels peus.
En el cas d’observar algun esquinçament de la pell seguiu aquestes recomanacions:
- Netegeu suaument amb sabó i aigua tèbia.
- Apliqueu un antisèptic suau i recobriu la zona amb un apòsit estèril. No apliqueu esparadrap adhesiu de tela, sinó hipoal·lèrgic.
- Heu de tenir en compte no embolicar per complet els dits per evitar tallar la circulació de la sang. Ni feu ús d’apòsits oclusius.
És molt important mantenir els peus nets i secs, per evitar l’aparició de fongs, per això:
- Renteu diàriament els peus fent servir un sabó suau i neutre.
- L’aigua ha d’estar tèbia. Comproveu la temperatura amb la mà, ja que aquesta és més sensible, abans de ficar el peu. Si retireu la mà, és que està massa calenta.
- El bany no ha de superar els 10 minuts per evitar danyar la pell, ja que una prolongació excessiva en el temps dels peus dins de l’aigua produeix maceració de la pell i una pèrdua excessiva de capa còrnia, que és la capa que ens protegeix del medi ambient.
- Assecar meticulosament amb una tovallola suau, en particular entre els dits, sense fregar vigorosament, per evitar que l’acumulació d’humitat en aquestes zones pugui ser camp abonat per a infeccions, tant micòtiques com bacterianes.
- Fer servir cremes hidratants adequades.
I no us heu d’oblidar de les lesions, per això:
- Es recomana que no manipuleu les durícies ni feu servir callicides de cap tipus. Davant d’un problema el millor és consultar amb un especialista.
- Tallareu les ungles de forma recta sense apurar-les, procurant llimar els angles.
- Mantingueu els peus a temperatura no excessiva en cap sentit de acord a l’estació de l’any en la que ens trobem.
- Feu servir mitjons de llana o cotó.
- Eviteu les peces molt atapeïdes de mitges o mitjons, com també les excessivament folgades ja que poden provocar rascades per la presència de plecs.
- Eviteu les humitats tant en el calçat com en els mitjons.
- En el cas de tenir fred, mai apliqueu calor directa sobre els vostres peus, ja que la manca de sensibilitat podria provocar cremades, així com acostar-vos a fonts de calor com estufes, radiadors o brasers, que en alguns llocs encara existeixen.
- És molt important que el calçat que feu servir sigui adequat. Usar calçat amb subjecció en el turmell i ben ventilat. El millor calçat per a aquesta estació serien xancles i sandàlies subjectes al peu. Gran part del calçat usat en esta època estival no reuneix les característiques adequades per als peus: falta de subjecció o soles massa fines.
- Quan estreneu un calçat heu d’observar els primers dies si us produeix lesions i no fer-lo servir més de 30 minuts seguits al principi.
Per acabar us volem recordar que heu de seguir sempre les indicacions del vostre metge i podòleg especialista i consultar davant de qualsevol dubte.
Un bon consell és un bon tractament!
Sara Ruiz Martorell
Podòloga col·legiada