Una de les complicacions de la diabetis és l’alteració de la circulació sanguínia i l’afectació de les terminacions nervioses que arriben als peus.
Cal inspeccionar i cuidar diàriament els peus. Cada dia cal valorar el color dels peus (vermells, pàl•lids o rosats), la temperatura, la pell (seca o amb excés de suor), i si hi ha formigueig, rampes, dolor en repòs, en caminar, en els bessons. ..
La higiene dels peus ha de ser acurada. Cal rentar-los cada dia amb aigua tèbia i sabó, sense deixar-los en remull més de 5 minuts. Assecar sobretot entre els dits i hidratar la pell de peus i cames. No s’han d’emprar callicides ni productes irritants. Per tallar les ungles, no cal usar tisores, tallaungles, ni cap instrument que punxi o tall, sinó que cal llimar-rectes freqüentment amb una llima de cartró.
Els mitjons i les mitges han de ser còmodes, transpirables, sense costures, de fibres naturals. Les sabates han de ser còmodes, transpirables, flexibles, amb sola gruixuda, que no facin rascades, cal canviar-los sovint i comprar-los sempre a la tarda, quan el peu està més dilatat.
No cal usar bosses d’aigua calenta ni coixinets. No acostar-se a fonts de calor com poden ser xemeneies, estufes, llars de foc, brases.
Anualment, l’equip sanitari ha de fer una revisió